Primeres sessions de parqueting

Passejant pel Parque los Principes
de la sempre bella Triana
veig el futur dibuixat
en el somriure de la quitxalla.

Aprenemt a dormir

Entre braços l'acotxo
car aprèn a dormir.
Essent lluny de casa
ho prefereixo així

Cor trencat

Un neguit indescriptible arrenca un plor sobrehumà. La baldufona brama i es remou i no es pot calmar.

Cap dels trucs apressos serveix en aquesta ocasió.

Desesperat, el cor es trenca per pur instint animal, ancestral, primigeni, original. La raó fuig i només resta el semtiment nu, la impotència suprema davant del desvalgut fruit de la pròpia creació.

Sense meta a la vista

Només la respiració forta, constant i compasada del pit del pare, ben guarnida amb els batecs del seu cor fidel amanseixen la terrible pèrdua d'una meta i reactiven el son sense desesper.

Costaler de bella talla

Costaler de bella talla
em passejo per Triana
amb la menuda al damunt.

Ella és la imatge sagrada
que voltant la vora del riu
fa delir la bella Astarté
i fa enmudir tota Triana.

Ulls de pau

Em desperto a quarts de sis del matí i, en obrir els ulls, em trobo el teu esguard que, entre pacífic i tafaner, em mira. Un somriure t'il·lumina la cara quan t'acotxo en el meu pit. Els ulls se't tanquen i jo em semto feliç.

Himalaia

Les imatges de les valls de l'Himalaia i lea seves gents calmen a la baldufona fins a la pau d'un dolç son.