... plorant i amb mirada terroritzada i perduda.
El xoc primer s'alleuja un xic amb la presència dels pares. Però, atemorida encara, ni el pit de la mare et serveix de consol.
Són les tres de la matinada d'un dia qualsevol i tu ja ni pots dormir. Ho intentem, però, amb la batalla guanyada, acabem doblegats als teus desitjos juganers.
Passades les quatre, et faig voleiar pels aires i, en braços, et porto a fer la ronda pel pis.
Voltes i més voltes per aquí i per allà, sense canviar el recorregut. Quan me n'adono, ja dorms el dolç somni que t'havia fugit en el malson qie et va fer llevar,
Ara, t'escric, mwntres aprens a dormir entre els meus braços, M'espanta la idea que tornis a patir adormida, m'enamora la il·lusió del teu aprenentatge constant i continuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada