Avui, tot costa un xic més que fa uns dies.
Pels rutinaris, a la calor de tothom, s'hi sumen les vacances que s'acosten. I, si hom és responsable, la ferma voluntat d'arribar-hi amb la feina feta.
Però, a més, avui fas vuit mesos i tinc ganes d'estar amb tu.
Que lent que va el tren, que lluny que sóc de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada