Nerviosa, va d'ací d'allà, com una fulla portada pel vent.
Què tindrà?
Què voldrà?
Es mira el cotxet i, en posar-li, no para de rondinar.
Finalment, la xafogosa i seca plantofada de la calor acumulada ens rep. Som al carrer i s'adorm.
Sacrificat, suu per tot arreu. ¡Que viva la enana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada