Avui els papes m'han pujat altre cop a la motxilla i m'han portat a un lloc increïble.
Als peus, la mar succeïa un atrafegat port farcit de vaixells de totes les mides i colors.
Damunt el cap, una muralla immensa que el papa diu que era terrible, però wue ara és oberta i encimbellada per una senyera en record de Lluís Companys.
Hem acabat al Mirador de l'Alcalde i, si ho he entès bé, hem sortit del Mirador del Migdia.
Allà, al Mirador del Migdia, hi havia un "bup" molt manso i un tou de gent, dinant.
La veritat és que m'ho he passat de conya. Ah! Si! I he vist una papallona grossa i acolorida que, de flor en flor, s'enfilava muralla amunt fins que l'ha passada. Era tan bonicaaaa!
Bé. Us deixo. M'en vaig a somniar una excursió genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada