Un mal pas farcit de novetat
et deixa un senyal al cap.
Damunt la cella, marca de guerra,
es tenyeix l'aigua de sang.
Ben aconsellats per fetillers savis
cap a Urgències t'hem portat.
Tot t'ho mires: potser recordes?
És l'indret on havies nascut.
Prou que plores, no pas d'alegria.
No t'agrada el cus que te cus.
Els braços del pare, el pit de la mare,
la calma pregona ja és amb tu.
Amb marca de guerra, damunt la cella
restes adormida en ta dolça llar.
I ton pare, blogaire, ajaçat al sofà
n'escriu quatre ratlles en són bloc
paternal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada