Et toco de nou el front. Ja no tens febre. I un somni lleuger et fa remugar. Dorms.
Dorms perquè et cal, ho necessites i, jo, pobre de mi, no puc dormir. El neguit per la febre d'ahir m'ha eixerit el neguit i els ulls no es tanquen.
He dormit. Cert. Però amb un ull obert per atendre la bufona malalta.
Sóc despert. Cert. Esperant l'instant de medicar-te.
Dorms, i el teu son em fa feliç. Dorms, i em sento pare protector fent la nocturna més bella del món: la nocturna de cuidar-te..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada