Com un nàufrag a la deriva
et lamentes en plena nit.
Xumes pa i aigua en versió infantil.
Demanes braços encara amb son.
T'aixeco, t'ajoques i, caminant,
et ve la pau i segueixes dormint.
Ai làs però, quan et deso al llit
tornen planys i laments sense sentit.
Una vegada i una altra fins que,
ta mare, que t'ha sentit,
et dóna un pit amorosit.
El pit és Calma i Pau.
El pit és Déu i Religió.
El pit t'adorm de debò
i omple de sana enveja
al mascle que no pot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada