Com un lladre barroer
m'aixeco en la penombra.
La nena dorm, la mama dorm.
Com una subtil aranya
preparo l'esmorzar,
endormiscat i silenciós.
M'arranjo com puc
amb orella amatent
i tarannà prudent.
El carrer és pura fosca
El meu cor és tenebre
per una nena que dorm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada