Com aquella nit a les praderies
o aquella altra, al Pirineu aimat,
retruny el vent i tot s'ho emport.
Tot ho alça com si fos de fang.
Veneració i respecte sento per vos,
Oh! Pare vent que, aquesta nit, manes.
Deixa'ns sencer el nostre habitacle
i deixa dormir a mare i plançons!
Exalta't el just per mudar, del cel,
la cara.
No t'emportis, dels homes,
les construccions.
Tot ho alça com si fos fang.
Retruny el vent i tot s'ho emporta,
com aquella nit al Pirineu aimat,
com aquella nit a les praderies
del llunyà oest americà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada