La mare dorm placidement
i jo me la miro dolçament:
És bella i bonica
com una ponzella xica.
Entre els dos,
el més menut de tots
s'endormisca somnolent.
Si es desperta...
s'arrapa al pit de sa mare
dormida amb la força
de la vida.
Un xic enllà,
la més gran del cau
tasta la llibertat
d'un llit tot per ella sola.
I la mare que dorm.
I jo que l'estimo.
I són quatre mots, car
el Dia de la Mare que
són tots els dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada