Gegant és l'ombra
que m'intimida
del fons del passadís
estant.
Jo, arraulit
per acotxar-te
en mons braços,
em sento petit,
petit com tu.
Ella, a mida qu'avancem,
migra en grandària,
emmenudeix a humana
mesura i es fa com jo,
una i altra volta.
És el passeig amorosit
i constant del pare pacient
qu'adorm un menut
neguitós i ben viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada