I, a la llar,
es feu silenci.
Ni un soroll
ni una queixa.
Del rostre del menut
el somriure no en sortia.
L'ànima de la nena
arreu, feliç, resplandia.
Em desperto a les petites,
la bronquitis encara cou,
i, en apropar-me a la cuina,
tots tres fan la non-non.
La mare ja és a casa.
Complerta és la família.
Ja no s'alça aquell mama!
que el cor et garratiba.
Sans i estalvis, quina sort!
Sans i estalvis, rics d'amor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada