I no parlo de la menuda, sinó de les pors que rs fan les mestresses d'umésser tan remenut i tendre.
Ella és amant - li deu venir de part del pare - del jazz, el blues i el folk que programen a una emissora moly notable.
Més que un diari és una agenda ràpida. Flaixos sentimentals, emotius i ràpids d'un pare que es preparava i que encara dubte d'estar preparat.
I no parlo de la menuda, sinó de les pors que rs fan les mestresses d'umésser tan remenut i tendre.
Ella és amant - li deu venir de part del pare - del jazz, el blues i el folk que programen a una emissora moly notable.
He aguantat prou bé el jorn de feina, però ara, en tornar cap a casa, les parpelles se'm tanquen i el cap només està pendent de dormir.
Espero despertar-me durant el trajecte per estar pendent de la baldufona i que sa mare pugui distreure s un xic.
Bona nit
.... què fas?
Massatge a la panxolina i després, flexionant-li les cames, salten mitja dotzena de pets que allunyen els plors.
De nou en mons braços descanses
i mons ulls plens de lleganyes
t'observen adormits.
Quan et miro, em relaxo.
Si aparto els ulls, ve el neguit.
I, em veure't tan crescudeta
se m'escapa la sana enveja
vers aquella que't dóna'l pit.
Quan la feina s'acumula i es retarda el temps de viure la menuda, el cap se m'atura i el cor es comença a accelerar.
Després d'una nit amb la Baldufona al damunt i vetllant pel seu bon son, em comencen a pesar les parpelles. Suposo aue l'influx del diumenge tarda també hi ajuda.
Ella torna a dormir, sa mare torna a cosir i jo, al llit estant, espero que la son em vingui a trobar, però no ho fa. El cap és massa despert: viu a cavall de l'amorosit rostre de la menuda i de l'admiració creixent vers la mare que la va parir. Massa cansat pwr dormir? Massa feliç per deixar de gaudir?