Després d'una nit amb la Baldufona al damunt i vetllant pel seu bon son, em comencen a pesar les parpelles. Suposo aue l'influx del diumenge tarda també hi ajuda.
Ella torna a dormir, sa mare torna a cosir i jo, al llit estant, espero que la son em vingui a trobar, però no ho fa. El cap és massa despert: viu a cavall de l'amorosit rostre de la menuda i de l'admiració creixent vers la mare que la va parir. Massa cansat pwr dormir? Massa feliç per deixar de gaudir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada