Me l'estimo molt, més, ... amb bogeria!
Però les nits naturals no són amigues dels horaris laborals actuals.
Hem fugit tant de la VIDA que, ara, en el món modern, hom ha de prendre consciència que la VIDA es mereix una oportunitat entre tanta quotidiana defunció.
I aquesta sàvia perspectiva és la que et porta la indefensa pubilla que t'apropa, amb llur innocent bonhomia, als origens de tot plegat.
Passades les remogudes vacances, adormo la baldufona en braços i la deso al llitet.
Fins ara, dormiem els tres plegats al llit.
El primer intent de retorn al llitet dura 60 minuts de rellotge. La menuda plora adormida i es desperta sense l'ampara paterna.
La mare, la pren en braços I el pit la calma I l'adorm al llit.
Ara sóc jo qui ha de decidir si resta amb nosaltres o la torno al llitet.
El dubte m'aclapara.
Avui, menuda, has viscut el teu primer Tocasons.
L'has viscut amb curiositat i alegria. N'has viscut una horeta llarga. Massa emocions t'han esgotat i has reclamat llit davant del vell Karra.
I això que les trabucades no t'han espantat gens ni mica, ans al contrari, et despertaven curiositat.
Ara, al llit estant, dorms dolçament i fixes les emocions de la jornada.
El teu primer Tocasons ha estat un Tocasons molt especial.
La família fa tertúlia al balcó. Les veus dels nens s'alcen en la nit de Santa Marta.
Santa Marta és el bocinet de Rota on s'ubica l'espai on som allotjats.
Jo, des de l'habitació, sento als uns i als altres. Al meu costat, la baldufona dorm dolçament.
Són quarts d'una de la matinada i el món dibuixa un instant d'aïllada paternitat, un moment d'eremita bellesa.
Nerviosa, va d'ací d'allà, com una fulla portada pel vent.
Què tindrà?
Què voldrà?
Es mira el cotxet i, en posar-li, no para de rondinar.
Finalment, la xafogosa i seca plantofada de la calor acumulada ens rep. Som al carrer i s'adorm.
Sacrificat, suu per tot arreu. ¡Que viva la enana!
Ets filla d'un feliç i ardent plaer.
Engendre pur d'un amor sincer.
La carn vol carn i,
aprofitant la tendresa,
realitza sons exitosos plans.
Vida: ets filla d'una intensa follia!
Vida: ets esclat de sublim explosió!
Vida: mantenir-te demana gran valor!
De seguit, rodes com una baldufa
i et multipliques veloçment.
Veure la llum és tot un esdeveniment,
però, mantenir-te i créixer,
és la batalla més punyent.
Vida: som portadors de ta llavor.
Animals, il·lusament racionals, moguts per una passió.
M'agradi o no m'agradi, se li ha acabat la son.
Ni xumet, ni biberó, ni passejos per la casa o l'habitació.
Preocupat, li canvio el panyal xop, però és debades.
I aquí és, fent giragonses i gratant el capçal del llit.
Orb d'opcions, me la miro, tot esperant que la torni a vèncer la son.
