Feia dies que no parlavem.
Feia dies que, potser la mandra,
m'allunyava de tu.
He tornat.
He tornat com l'insomni
i la matinada, com la nit
i l'albada, com un plor ardent
i l'aigua fresca per sadollar-la.
És de nit quan els fantasmes tornen.
Amarada de suor, la baldufona plora.
Ahir fou dia rebecaire i això, en enfosquir,
es manté com bona brassa.
A veure avui, a veure demà.
A veure el futur què ens portarà.
La mare dorm placidement
i jo me la miro dolçament:
És bella i bonica
com una ponzella xica.
Entre els dos,
el més menut de tots
s'endormisca somnolent.
Si es desperta...
s'arrapa al pit de sa mare
dormida amb la força
de la vida.
Un xic enllà,
la més gran del cau
tasta la llibertat
d'un llit tot per ella sola.
I la mare que dorm.
I jo que l'estimo.
I són quatre mots, car
el Dia de la Mare que
són tots els dies.
Arribes a casa
i els ulls et delaten.
Tentinejes tot jugant,
la tos et pot, la febre escalda.
De nit, un cop al llit,
la tos t'altera el son
ni la ceba pot amb
la malignitat empiocada.
T'apropes a mi, la tos remet.
El respir s'acompasa.
Avui no dormiré. Et vetllaré
per a què la nit et sia calma.
De nit, rodes pel llit.
Incòmoda, no pots dormir.
Em despertes. M'ubico.
Et vull calmar. No en sé.
Paraules dolces en orelles
innocents.
I tot, despert jo ja,
era fruit d'aquella humitat
qu'abans no notaves.
Et fas gran i, l'adéu diürn
al bolquer, comença potser
a demanar nocturnitat,
a cloure el primer cicle.
Entre els meus braços
a penes respires. I,
com si un cavaller fos,
et vetllo i et resguardo.
El llit és massa pla.
El llitet et fa nosa.
La mucositat
t'ompla les narius.
Constipat de criatura
Calipàndria primaveral
jo et vetllo amb ternura
Tendresa de pare vital.
Un humit malson
se'ns revolta en l'interior
i ens alça'munt de revolada.
Xops, tenim son.
No podem dormir:
el gemec ens agermana.
Papa, on ets?
Treu-me'l son humit!
Retorna'm la son fugada!
Mama, on ets?
Calma'm les pors
com ho fan totes les mares!
Malsons arcans i humits
ens revolen l'interior
i no ens deixen dormir
encara.
Ser pare són nits de vetlla.
Insomni constant
Esgotament total
Ser pare són vigilies
Constant cursa nocturna
a llaor de la mainada
