Surant

Surant com un somni no tingut.
Surant al ritme dels sons que penetren per la oida i s'inocula en sang espessa, adorm;da, baldada.
Surant entre desconeguts en un metro farcit de rostres moixos.
Surant amb l'espatlla tòlita de l'esportista caigut.
Surant amb l'aroma del menut enganxat a la pell.
Surant
per una nit en vetlla,
per unes menudes dolces i tendres,
per una tos que només l'abraçada calma.
Surant, surant, surant

Febres

Fredes febres de tardor,
tos i mocs en tot racó.
Inquieta, et remous.
Tan sols l'abraç
tendre, suau, dolç,
et calma.

No vols el llit.
Adormida com un soc
et desperta el contacte
amb els llençols.

Avui no dormiré,
ho sé,
però ja no m'imporr.

Rebequejar

Feia dies que no parlavem.
Feia dies que, potser la mandra,
m'allunyava de tu.

He tornat.
He tornat com l'insomni
i la matinada, com la nit
i l'albada, com un plor ardent
i l'aigua fresca per sadollar-la.

És de nit quan els fantasmes tornen.
Amarada de suor, la baldufona plora.
Ahir fou dia rebecaire i això, en enfosquir,
es manté com bona brassa.

A veure avui, a veure demà.
A veure el futur què ens portarà.

La mare

La mare dorm placidement
i jo me la miro dolçament:
És bella i bonica
com una ponzella xica.

Entre els dos,
el més menut de tots
s'endormisca somnolent.

Si es desperta...
s'arrapa al pit de sa mare
dormida amb la força
de la vida.

Un xic enllà,
la més gran del cau
tasta la llibertat
d'un llit tot per ella sola.

I la mare que dorm.
I jo que l'estimo.
I són quatre mots, car
el Dia de la Mare que
són tots els dies.

Embats furients

Arribes a casa
i els ulls et delaten.
Tentinejes tot jugant,
la tos et pot, la febre escalda.

De nit, un cop al llit,
la tos t'altera el son
ni la ceba pot amb
la malignitat empiocada.

T'apropes a mi, la tos remet.
El respir s'acompasa.
Avui no dormiré. Et vetllaré
per a què la nit et sia calma.

Pobreta

De nit, rodes pel llit.
Incòmoda, no pots dormir.
Em despertes. M'ubico.
Et vull calmar. No en sé.
Paraules dolces en orelles
innocents.

I tot, despert jo ja,
era fruit d'aquella humitat
qu'abans no notaves.
Et fas gran i, l'adéu diürn
al bolquer, comença potser
a demanar nocturnitat,
a cloure el primer cicle.

mucositat variable

Entre els meus braços
a penes respires. I,
com si un cavaller fos,
et vetllo i et resguardo.

El llit és massa pla.
El llitet et fa nosa.
La mucositat
t'ompla les narius.

Constipat de criatura
Calipàndria primaveral
jo et vetllo amb ternura
Tendresa de pare vital.