Són les 11 de la nit i, a casa, tothom dorm.
Tothom... menys jo, que reflexiono il·lusionat.
Il·lusionat per la bipaternitat que, un dia d'aquests, arribarà.
Som tan acostumats a la velocitat que un embaràs, oi més quan s'apropa la fi, se'ns fa llarg, molt llarg.
I això que no sortim de comptes fins dimarts!
I ella, la germana 'gran', com ho viurà des de la jove maduresa dels dos anys?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada