Em desperta el plor de la filla i les paraules de consol de l'abuela que amb ella dorm.
Sigilosament surto del llit i travesso la saleta. Des del darrere de la porta sento com la baldufona succiona el biberó, i percebo la bondadosa i adormida fesomia de la sogra que se la mira amb amor.
Espero.
Espero encara un xic més i tan sols sento el silenci.
Sigilosament m'entorno al llit on, la dona, en estat de bona esperança, respira fondament els somnis que, dolçament, destil·la llur inconscient en aquestes hores petites.
Ajaçat al llit, agraeixo al destí està rodejat de tres immenses dones: la patidora i amorosa abuela, la dolça i arraujada muller, i la rebel i entenimentada menuda que, amb 2 anys de vida, sap el nom de sa mare i, inconscientment, l'associacia també amb son pare, dues vides que en són una per la divina gràcia de l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada