No hi ha manera de parar-la Brama. Brama d'aital manera que els nostres cors s'encongeixen de manera bàrbara. Serà son? Serà gana? Serà una malaltia estranya?
Ho hem provat tot, la ratlla amb la locura es difumina i, sol amb ella, la giro, enganxo la seva esquena al pit, tot encontgint-la de vames i, amb una musiqieta repetitiva, ballo i balo dolçament, mentres respiro com si estës corrent una d'aqiestes curses de muntanya que tant m'agraden,
Poc a poc, la vaig acomodant al btaç i, quan me n'adono la son i jo ja hem guanuat aquesta tendre i agraïda batalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada