Amb la mama destrossada i fóra de joc, prenc el relleu en la cura dmuna menuda que ha esgotat la solitària son.
Són quarta de sis de la matinada i avui la Baldufona ha mantingut la mama enttetinguda, demanant-li menjar cada hora i mitja i dormint... a demanda visual.
Jo, ara, i a diferència d'ahir, me la miro amb la dolçor d'un pate. Me la miro i hi veig a sa mare: la increïble dona que, els instints manen, és capaç d'embolcallar a la menuda amb un amor increïble dw gestionar per algú que, com jo, s'ha descobert portador d'un brutal imstint animal. Aquell instint ancestral on la lìnia entre l'amor i l'odi és tan fina que nomës la intel·ligència emocional actua d'infranquejable frontera entre ambdós costats,
Buff! Me la miro ben adormideta entre els meus braços i em sento poderós guardià dels somnis d'aquesta Baldufona fràgil com una copa del mës refinat cristall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada