Avui ës dissabte i tinc la sort d'una feina que deixa aquest jorn en llibertat.
Avui però, m'he tornat a llevar pels volts de les sis. I és que, en aqursta hora, la baldu és ben cansada de llit.
De primer, saludem al nou dia -si és que s'ha aixecat -. Seguidament, la gandula, porta una somrient baldufona fins la cuina. Allà es mira el ritual de l'esmorzar patern com un científic al seu experiment.
La bellesa d'aquests instants però, s'acumulen un darrera l'altre, dia rere dia, amb més somriures o algun plor. I aquesta acumulació és esgotadora. Tan esgotadora com perquè tornin els dubtes prepaternals: Estic preparat per ser pare?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada