Mare i filla dormen
el dolç son feliç.
però al pare,
que se les mira,
Morfeu no vol acollir.
Que li passarà al papa
que no pot deixar la vetlla?
Potser la calor, potser la vida?
Potser un aire, potser una pubilla?
Els ulls se li clouen,
i és que devia tenir,
entravesada al magí,
aquesta mala poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada