No hi ha res més bonic
que t'adormis al meu pit.
Et despertes amb neguit
dins la fosca de la nit.
Res et calma, tot et dol
i jo et faig de bressol.
Et sacsejo entre mons braços
i et xiuxiuejo amb amor
quatre notes d'una melodia
que et retorna la serenor.
La calma que ja t'ompla.
Un badall en la foscor.
Els ulls, dolços, es tanquen
i et torna a prendre el son.
Ratlles curtes de matinada,
Lesseps, 5:00 am
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada