Plàcida nit

Plàcida nit ens dones.
encara tens el son revollit.
Plàcida nit ens dones,
els terrors ja han fugit.

Plorant

Plorant et remous
inquieta dins dell llit.
Rebutges la calma
que t'ofereixo
amb braçades
de violent crim.

Com aturar-te?
Com curar-te?
Com estimar-te?

El cor se m'esquinça,
se'm trenca per tu.

Matinada de dissabte

Avuui és dissabte i la menuda, després de despertar-se neguitosa, dorm damunt meu.

De dia és felicitat pura. De nit, somnis plorosos i, als ulls de pare, pur patiment.

Al matí però es lleva energètica i descansada. I això vol dir que els somnis no la desperten i que, malgrat el somiqueig, no deu ser malson.

Quarts de dues

La fosca i el silenci
m'envolten.
Els ulls, adolorits,
lliuren batalla..
Un altre plor.
Deixar-ho tot
Una altra nit de vetlla.

Espiritualisme

D'un temps ençà tinc la consciència d'haver traspassat un llindar: el llindar dels misteris familiars.

De dia sóc un en multitud, cos emtre cossos, matèria.

De nit, en canvi, sóc molts en unitat, branca jove del gran arbre dels nostres avantpassats.

Una branca amb un dèbil i solitari brot que, adés és quiet, adès es remou portat pels vents del so més inesperat i inestable.

I, entre l"un i l'altre estadi, la purificació a foc i flama.

L'àpat

Quan els nervis et desvetllen
i la son no vol venir,
cal que dormim tots els altres
pwr a què t'apropis al llit.

És llavors quan t'abraones
sobre els pits de ta mare
per a llevar-te tot el neguit.

Quan la nit ja t'encalça
demanes un biberó
que, amb dues glopades, t'acabes
com si la llet, aigua fos.

És al final, a mode de postre,
que ton pare hi fa un paper:
t'hi aferres adormida
i comença el dolç passeig.

Muntanyes

Un dia de febre i dolor que s'acaba. A les 7, les forces ja et falten i la son comença a abraçar-te.

Tu, quan la son arriba, vols breçolar-te en ton pare. Aixeques els bracets amunt i em mires als ulls.

En agafar-te, fas adéu amb la ma a la mama, m''ajudes a tencar les portes i tu sola tanques el llum.

Cap a l'espatlla, braços rodejant la còrpora de ton pare, escoltes la segura veu que, en dolces paraules, t'embolcalla.

Tonades conegudes, cançons improvisades. Cada nit muden les paraules.

Avui, sorgint del cor, ha vingut el Pirineu proper.  Hem pujat al Canigó, hem passat del Pla Guillem i les Esquerdes, hem gaudit el Costabona i hem baixat a Ulldeter abans de perdre'ns per Conadevaca i les olles encimbellades d''aquelles belles valls tan trepitjades. Hem cantat al Balandrau, al Cerví i a la mare Taga i, tot fent un salt gegant, hem vist el Port que, sobre l'Ebre, fa estada.

Ara dorms. Dorms i vull creure qye somnies en totes aquestes muntanyes. Que hi somnies i que el somni et treu els dimoniets que la ciutat t'ha cardat dins ta tendra panxa.