D'un temps ençà tinc la consciència d'haver traspassat un llindar: el llindar dels misteris familiars.
De dia sóc un en multitud, cos emtre cossos, matèria.
De nit, en canvi, sóc molts en unitat, branca jove del gran arbre dels nostres avantpassats.
Una branca amb un dèbil i solitari brot que, adés és quiet, adès es remou portat pels vents del so més inesperat i inestable.
I, entre l"un i l'altre estadi, la purificació a foc i flama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada