Quan els nervis et desvetllen
i la son no vol venir,
cal que dormim tots els altres
pwr a què t'apropis al llit.
És llavors quan t'abraones
sobre els pits de ta mare
per a llevar-te tot el neguit.
Quan la nit ja t'encalça
demanes un biberó
que, amb dues glopades, t'acabes
com si la llet, aigua fos.
És al final, a mode de postre,
que ton pare hi fa un paper:
t'hi aferres adormida
i comença el dolç passeig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada