Aliena al vent furient
que fa dansar les teulades,
dorms en braços d'un pare
que, despert i temorenc,
malda per aillar-te d'un terror
que l'hi porta el torb a casa.
Alleugit ja pel record
de la muntanya estimada,
el pare et mira amb la dolçor
de qui, sentint-se protector,
vetlla la nit de llur aimada,
Cavalller que fou dels cims,
burgmestre de la plana,
trovador de mil palaus
ara sóc fidel servent
d'una rememuda dama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada