Suaus aquest cop, ens permeten sortir al carrer per Santa Eulàlia, però són suficients per deixar-me a les portes de fer mans al matiner 4d8 de la colla vermella.
Emocionat pel comiat al Sr. Amics, tan sols he pogut viure el 4d7 amb treballada agulla. L'he viscut amb camisa, però sense faixa. Sense faixa i ll'agrimes els ulls, les llàgrimes d'un pilar que ho diu tot i abasta l'univers.
La baldufona, virus en dansa, s'ha adormit, tot reclamant braços, els braços furtats a un 4d8 que, enguany, s'ha fet amb el cor d'una colla que batega amb la força dels seus 45 amys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada