I no parlo de la menuda, sinó de les pors que rs fan les mestresses d'umésser tan remenut i tendre.
Ella és amant - li deu venir de part del pare - del jazz, el blues i el folk que programen a una emissora moly notable.
dijous, 28 de febrer del 2013
Al metro
He aguantat prou bé el jorn de feina, però ara, en tornar cap a casa, les parpelles se'm tanquen i el cap només està pendent de dormir.
Espero despertar-me durant el trajecte per estar pendent de la baldufona i que sa mare pugui distreure s un xic.
Bona nit
De cop es posa a plorar i...
.... què fas?
Massatge a la panxolina i després, flexionant-li les cames, salten mitja dotzena de pets que allunyen els plors.
06h14'
De nou en mons braços descanses
i mons ulls plens de lleganyes
t'observen adormits.
Quan et miro, em relaxo.
Si aparto els ulls, ve el neguit.
I, em veure't tan crescudeta
se m'escapa la sana enveja
vers aquella que't dóna'l pit.
dimecres, 27 de febrer del 2013
dilluns, 25 de febrer del 2013
Robant temps
Quan la feina s'acumula i es retarda el temps de viure la menuda, el cap se m'atura i el cor es comença a accelerar.
diumenge, 24 de febrer del 2013
17h07'
Després d'una nit amb la Baldufona al damunt i vetllant pel seu bon son, em comencen a pesar les parpelles. Suposo aue l'influx del diumenge tarda també hi ajuda.
Ella torna a dormir, sa mare torna a cosir i jo, al llit estant, espero que la son em vingui a trobar, però no ho fa. El cap és massa despert: viu a cavall de l'amorosit rostre de la menuda i de l'admiració creixent vers la mare que la va parir. Massa cansat pwr dormir? Massa feliç per deixar de gaudir?
Fent de mama
Avui ës diumenge i no vaig a treballar. Per això, faig de mama en tot menys en el mamar, que no em surt, tu! No em surt!
dissabte, 23 de febrer del 2013
Brams de nit
No hi ha manera de parar-la Brama. Brama d'aital manera que els nostres cors s'encongeixen de manera bàrbara. Serà son? Serà gana? Serà una malaltia estranya?
Ho hem provat tot, la ratlla amb la locura es difumina i, sol amb ella, la giro, enganxo la seva esquena al pit, tot encontgint-la de vames i, amb una musiqieta repetitiva, ballo i balo dolçament, mentres respiro com si estës corrent una d'aqiestes curses de muntanya que tant m'agraden,
Poc a poc, la vaig acomodant al btaç i, quan me n'adono la son i jo ja hem guanuat aquesta tendre i agraïda batalla.
En l"atzucac del folk
La Baldufona fa la primera incursió en l"atzucac del folk i somnia joiosa en un munt de colors.
Mans
A la Baldufona li agraden els jocs de mans. Se les mira i remira i, amb poc qie fassis, la hipnotitzes amb um sol dit.
01h43'
Matinada xica de divendres.
La Baldufona es remou de mala manera.
La son es barreja amb un estomac revoltat
i, dormideta, es remou en malsons.
En braços altra.vegada maldo pee tornar-li la calma rellevant una mama esgotada que, per fi, descansa i em fa sentir útil i viu.
divendres, 22 de febrer del 2013
20h45'
Després de sopar, la curiositat batalla amb la son i afilla uns brams que esberlen les defenses del cor mës dur de l'Univers.
Cal l'ajut de la calma i els reforços arriben en forma d'espai conegut - l'habitació de dormir -, unes fregues a l'estomac, la oferta d'un dit que es deixi acaronar per les tendres manetes, una música suau i repetitiva i una dança a joc, avui encimbellada en els protectors braços paterns.
Ara, ja en fase de son, en deixo la nota, sabent però que demà la recepta pot canviar.
18h04'
Dorm pubilleta dorm
I somnia en els angelets
Que els papes et vigilen
I esguarden que no t'estorbi res
15h18'
Esperant el bus, repasso la setmana i veig que les nits de vetlla han estat els instants mës tendres i bonics, malgrat el cansament que s'acumula
04h15'
La mama li fa fregues a la panxa. L'Emperadriu d'Etiòpia no pot dormir per un excës d'aire al ventre que nomës pot sortir en format de vent pudent, de ventositat evident. I ja en porta 3... a veure si es calma la pobreta i torna a somriure i a dormir bë.
03h30'
La meva filla ës com l'Emperador aquell d'Etiòpia tan venerat pels rastafaris per a qui dormir era un estorb.
Curiosament, aquestes tendències imperials només lea desenvolupa de nit i sempre que l'endemà un servidor hagi de treballar.
Peace, love and respect!
dijous, 21 de febrer del 2013
Quan es fa fosc
Ara que ja ës negre nit, i que pare, mare i avis hem gaudit del bany de les 8 i s'ha nodrit del misteriós manà que surt dels pits de sa mare, un punt de neguit la prèn i rebutja els braços protectors. Vol llitet i mòbil tradicional.
Són doncs les musiques suaus d'aquest invent el que amanseix a la menuda. La calma per entrar a una nova nit. És el moment de solitud per la mama. Ës el moment de compartir habitació entre pare i filla.
Però, aturada la mùsica, seguirà fent la non-non?
Dinar accidentat
Encaboriat surto a dinar i, en arribar al carrer, em miro la foto de la Baldufona i em puja una glopada de felicitat.
Avui dinaré sol i esperant que l'estosinada de la companya amb qui havia de dinar no sigui greu i es recuperi aviat.
Trio àpat i torno a mirar la seva carona amb el neguit de si ës prou feliç.
La duatló
Amb la mama destrossada i fóra de joc, prenc el relleu en la cura dmuna menuda que ha esgotat la solitària son.
Són quarta de sis de la matinada i avui la Baldufona ha mantingut la mama enttetinguda, demanant-li menjar cada hora i mitja i dormint... a demanda visual.
Jo, ara, i a diferència d'ahir, me la miro amb la dolçor d'un pate. Me la miro i hi veig a sa mare: la increïble dona que, els instints manen, és capaç d'embolcallar a la menuda amb un amor increïble dw gestionar per algú que, com jo, s'ha descobert portador d'un brutal imstint animal. Aquell instint ancestral on la lìnia entre l'amor i l'odi és tan fina que nomës la intel·ligència emocional actua d'infranquejable frontera entre ambdós costats,
Buff! Me la miro ben adormideta entre els meus braços i em sento poderós guardià dels somnis d'aquesta Baldufona fràgil com una copa del mës refinat cristall.
dimecres, 20 de febrer del 2013
Començo el diari a la feina
La seva foto em serveix d'excusa per a prendre un instant de plaent esbarjo que m'allunya de la minuciosa tasca que acabo de gestionar,
¿És la meva Baldufona com la cigarreta del fumador?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)