Ai avi Bubu, avi Bubu
qui ens ha vist i
qui ens veu ara.
Abans
pujant muntanyes
i ara
pujant filles nostrades.
Ai avi Bubu, avi Bubu
Aquelles efimeres passejades
aquestes eternes matinades.
Més que un diari és una agenda ràpida. Flaixos sentimentals, emotius i ràpids d'un pare que es preparava i que encara dubte d'estar preparat.
Ai avi Bubu, avi Bubu
qui ens ha vist i
qui ens veu ara.
Abans
pujant muntanyes
i ara
pujant filles nostrades.
Ai avi Bubu, avi Bubu
Aquelles efimeres passejades
aquestes eternes matinades.
Es desperta vital o eixerida a les 6 del matí. Qualsevol intent d'adormir-la és debades. Ho és fins que, captiu i vençut, surto al menjador, poso la tele i... s'adorm amb el correcaminos.
Aquesta setmana, la baldufona ha deixat la malaltia i l'ha deixada amb força i fermesa.
Les tardes són d'aixecar-se sola, anar passadís amunt i avall amb un caminador i començar a donar una, potser dues, fins a quatre passes seguides.
El cansament la porta al llit havent sopat i avui, quan a les 10 mudava fases de son, s'ha quedat adormida, per primer cop, sense biberó.
La vida avança ferma en la més menuda de casa i naltros gaudim veient-la alegre i riallera cada cop que se supera, cada cop que flipa amb una nova habilitat.
Arròs i poma al forn.
Una nit sense biberon
La gana li lleva la son
i tan sols passejant, s'adorm
Llarga nit aquesta nostra
en la que, per a tu ben dormir
jo haig de tirar de cames
com si pugès al més llunyà cim.
Dorm, menuda, dorm
i no et deixis alterar
per vivències malestrugues
que un malson et doni ja.
Dorm, baldufona, dorm
que tpn pare és en vigília
per a poder-te, de les pors,
rescatar.
De la caadira estant, observa com salten a la corda i corren i xuten? Un colom la distreu i la nena del patimet li passa ean de galta.
Som a les Dones del 36. Que cofoies n'estarien de tanta quitxalla!
'Avui li costa agafar el son. Potser perquè, malalta com és, a la nit li venen fantasmes i febres.
Plora. Defuiig els braços, demana els braços, ja no els vol i torna a terra sens deixar de plorar.
Mamamama
Papapapa
D'un a l'altre i altre cop al primer, plora i es frega els ulls i la mama desapareix.
Al sonor menjador de casa, canto el ball de la civada, remogut himne per a nits difícils.
Ja no plora. Marraneja cada cop menys intens fins que, ulls clucs, ja no mira.
Assegut a la butaca, deixo que la son corri cos endins. Ho faig davant per davant del misteri d'un Puig on la ciència fa llum a mitja muntanya, mentre la religió ens il·lumina del cim estant.
Dorm, dolceta, dorm
Dorm i sies feliç.
Fos estic
i sense forces.
Haurem de ser valents
per passar una jornada
que haurà de ser intel·ligent.
"tranquilo y sereno" després d'una ronda pel pis amb pubilleta en braços.
A calgunveì comencen a marxar els convidats a una festa. Crida l'alcohol per la boca de l'amfitrió
La baldufona es remou i li cau um pet que li torna la calma
Dorm.
Dormim.
Les veus, la sobretaula
darrera la porta, la paret.
La sento i
em reca no ser-hi..
Tens tanta son!!!
Has passat la nit del lloro
i jo
aïlladament connectat
et dono un xic de pau.
un troç d'amor,
un tot de mi.
Fa dies que no escric res al diari. I això que la baldufona va al Cole i ha passat el seu primer constipat, amb irritació de gola inclosa.
Han estat uns dies tan intensos que no he tingut temps d'escriure ni un mot al papa mòbil: Quin horror!
Ara, que esgota els darrers borrisols de son damunt mons braços, recordo la remoguda nit d'avui, amb el dubte de si han estat els llamps d'ahir els que arrancavem plors nocturns de la gola tendre de l"amor més bonic del univers.