Conil de la Frontera

Són les 7 del matí i, malgrat que ahir et va costar adormir-te, et despertes abans que els galls.

Grates la paret i et mires el món amb ulls desperts.

Seran les ovelles? El canvi de casa? El llevant i l'Atlàntic?

Recuperant el son perdut

Carai! T'has despertat a les 7, després d'una nit plàcida i tranquil·la. Feia fresqueta a Triana i això, després de la xafogosa i pesada nit d'ahir a Barcelona, t'ha anat la mar de bé.

Una estoneta de redescoberta del pis en els meus braços i, a quarts de nou, l'esmorzar de llet materna t'ha tornat a dormir.

Dues hores portes en companyia dels somnis més pregons. Dues hores que són inèdites en la teva breu història humana. Dues hores que ens mostren com de bé et prova el sud, el sud i les vacances dels pares. Unes vacances que, volem creure, et transmeten calma i pau.

Com a casa

El viatge en AVE se't fa llarg. Però, més que plorar, busques distraccions i, quan no em trobes, són les popes de ta mare l'objectiu per a passar-t'ho teta.

A Sevilla, a Triana per dir-ho bé, t'ho mires tot com si fos la primera vegada. Però, després d'uns xarrups de fruita variada, t'adorms.

Ho fas còmode i confiada. Et sents com a casa. O és que potser et saps a casa?

Calor

Finestra oberta de bat a bat, el brogit és un continu de motors i claxons i algun crit que, mare i filla, tenen assumit. Dormen!

No sé quan les he seguit pels viaranys dels somnis, peró m'ha despertat el perill de caure del llit.

Mare i menuda se'l reparteixen sencer i jo, amb un peu a terra, acabo per prendre la única sortida possible.

Esmorzant, miro com dormen la fresca d'una matinada d'estiu.

Esmorzant, la menuda demana pit i, amb la consegüent recomposició, m'escolo de nou al llit? ust en l'instant que sona el despertador. Ja som de matí.

#OrgullSometent

Torno content del retrobament amb els amics de la Festa d'en Tocasons.
La informativa a bandolers i sometents ha servit per posar seny i rauxa, amb senderi, a la festa que reviurà Taradell el proper 25 d'agost.
A quarts de dotze, en arribar a casa, em quedo clavat en el serè rostre de la baldufona que em mira boca oberta i ulls clucs.
La serenor i la pau que em dóna, m'impulsa a deixar constància del fet abans de prendre la sendera de Morfeu.
Fet l'escrit, fixo els ulls en mare i filla i em sento viu i feliç d'haver arribat fins aquí.

El mar

És de nit i dorms, inquieta, al meu costat. Avui, 21 de juliol del 2013, t'has banyat al mar per primer cop.

Ha estat a les platges de Calafell i has viscut la salabror i les ones ben nua.

Ara, revius l'embat de les ones, la sal a l'ull, somriures i abraçades, i aquella sorra tan fina que, de la maneta, se t'escapava.

I, per això, dorms inquieta, però feliç de tenir un nou element on desplegar-te.

Avui, filla de sirena i de pastor, t'has fet part de la mar, de la mar tan preuada.

#Entropia #InstintAnimal

Davant la vida, l'embrionària vida que comença, l'adotzenat adult mostra el millor i el pitjor de la seva condició humana.

Quan el sol crema

Quan el sol, dalt del cel, esberla closques, tu et lleves de la migdiada i, en el matalàs que et fa de parc al menjador, jugues amb la mama i t'ho mires tot somrient concentradament.

Pa pa

Has passat la nit del lloro
i t'has adormit al pic del matí.

Jo ja era a la feina
i ta mare en camí.

Els avis diuen que has dit papa.
I jo, trist, no ho he sentit.

Dalt del tren

Avui, tot costa un xic més que fa uns dies.

Pels rutinaris, a la calor de tothom, s'hi sumen les vacances que s'acosten. I, si hom és responsable, la ferma voluntat d'arribar-hi amb la feina feta.

Però, a més, avui fas vuit mesos i tinc ganes d'estar amb tu.

Que lent que va el tren, que lluny que sóc de casa.

La mosca

Damunt la taula es passeja la mosca. La primera que veus des que ets en aquest món. L'analitzes i la vols prendre i et sorpren quan aixeca el vol.

És divendres

Ës divendres i ës de nit. La pubilleta dorm dolçamemt després d'in jorn farcit d'aventures. I jo, novell paternal, me la miro i somric de veure com la pau senyoreja el seu rostre.

Dorm

Dorm
           somnia
                          i es revolta!

I en fer-ho, s'engega un sumort somiqueig que acompanya la croqueta en què la menuda es converteix.

Avui, ha bastat un bri de notada companyia, però a voltes no n'hi ha prou i cal posar-ho tot per calmar aquest incert dolor que s'escola en el seu son per a mostrar-li el patiment que es pot trobar en aquesta vida.