'Necessito ta calma'
m'has dit amb el teu plor.
I jo, amatent, té tret del llit.
Arrapada en ple naufragi
et deixes portar pel papa:
els braços se't relaxen,
s'estoven i cauen.
La respiració ja és més pausada.
Dorms. Dorms i jo et vetllo.
Dorms i jo, assegut a la butaca,,
suporto el pes del teu cap
trencant-me l'espatlla.
Matinada de taxis i jovent,
canvi de bolquer eficient.
Dorms. Dorms en pau sublim.
La pau que et manca
en voltar les dotze.
D'on va aquest canvi
en les darreres 3 nits?
D'om surt aquesta angoixa
que s'alimenta molesta?
Ara, que la calma és amb tu,
l'insomni em fa la requesta.
S'adorm a les 10 i demana bibe i braços a les 2. Són quarts de tres i dorm con els angelets.
Jo, insomne, me la miro dins la fosca, l'envejo i cerco la son que, com transfusió, lii he dat.
La nit escriu un cant silenciós, pausat, lent. Les hores es despullen lentament perlejades del teu aroma intens, tot alçant el primitiu i planyívol càntic del que aprèn.
S''ha d'aprendre la soledat de la foscor, baldufona rodona!
S'ha d'aprendre, petitona, que la nit escriu les més belles pàgines d'un mateix. D'un de sol que creix. sense pares que li lliurin tot el seu ësser, que esmercin senderi i cor, que, abocats a la més amorosa acció, perdin la vida i albirin la mort.
Després de la tempesta ve la calma
com després de la nit, arriba el dia.
Llamps i trons
plors i malsons
Rialles d'un nou dia
vestit de colors de sol.
