Plores i t'arrapes a la roba
com si t'hi anés la vida.
Els teus deaeperats plors
encara em trenquen tot.
Maldo per vestir-te en sec,
però t'aferres a la roba molla.
Ara que ha passat tot
sembla un malson abominable.
Més que un diari és una agenda ràpida. Flaixos sentimentals, emotius i ràpids d'un pare que es preparava i que encara dubte d'estar preparat.
Plores i t'arrapes a la roba
com si t'hi anés la vida.
Els teus deaeperats plors
encara em trenquen tot.
Maldo per vestir-te en sec,
però t'aferres a la roba molla.
Ara que ha passat tot
sembla un malson abominable.
Sublim instant matiner
de blau novell
que fa fugir la fosca.
La campana batalla
sis cops i algun ocell
canta.
Tu,
vençuda la febre vacunal,
et perds el gran espectacle!
Dorms ell dèbil son matiner
que ton pare guarda.
El primer dia, tot et sorprèn: les acolorides casetas, els fanalats moguts per l'airet, els carruatges i els cavalls que donen vida al Real o tota aquesta varietat de vestits que, com el teu, prenen vida amb la mùsica que ho embolcalla tot.
Tu, espectant, t"ho mires tot amb badoqueria i no serà fins ben entrada la nit que les sevillanas et cridin i comencis a ballar. A ballar amb gràcia de sang, amb la fondaria innocent dee qui gaudeix de dues pàtries, tot i ser-ne inconscient.
La calma prèn l'entorn, tot dibuixant la pau rural d'aquest racó sublim de la vila.
El darrer ocell piula, el sol s'acomiada amb acolorit espectacle i tu, dolça baldufona, t'arrapes fort als braços, accotxes el cap al pit i r'adorms.
Avui has fet set hores seguides de son pausat!!!
Després, gairebé sense desperrar-te, has buudat eel biberó i has entomat un canvi de bolquers inèdiit.
Et remous tot just ara, que el sol ja s'ha aixecat, Han passat tres hores i mandreges al meu costat.