Et miro

Et miro el bell rostre
adormit
Admiro la calma dòcil
de les formes.

Escolto la teva fonda
respiració
Sento l'aire que penetra
tons pulmons.

No puc dormir
L'insomni et dibuixa en mi

Febre

em diu ella en desvetllar-se de matinada.

El front li bull,
però la temperatura no és tan alta.

37'9 - apiretal
bibe i passeig.
Dorm dolçament.
Ja no tus.
La cosa rutlla.
Cap de setmana cassolà:
ni la festa de la Viola
ni un diumenge de febrer.

Al febrer, la febra s'alça
i ens tocarà viure-la encassolats.

El Mòn Ventós

Com aquella nit a les praderies
o aquella altra, al Pirineu aimat,
retruny el vent i tot s'ho emport.
Tot ho alça com si fos de fang.

Veneració i respecte sento per vos,
Oh! Pare vent que, aquesta nit, manes.
Deixa'ns sencer el nostre habitacle
i deixa dormir a mare i plançons!

Exalta't el just per mudar, del cel,
la cara.
No t'emportis, dels homes,
les construccions.

Tot ho alça com si fos fang.
Retruny el vent i tot s'ho emporta,
com aquella nit al Pirineu aimat,
com aquella nit a les praderies
del llunyà oest americà.