Arribo al lit i...

... la baldufona, que és ben adormida, es gira cap al meu costat i, bocaterrosa, palma el cos del papa que li fa companyia.

Tu que em portes...

Tu que em portes a la follia
amb tons brams incandescents.

Tu que em regales l'alegria
d'un somriure rialler.

Tu que em fas més responsable
amb ta tendre fragilitat.

Espero que em perdonis
quan em mostro malcarat.

Un dit

Dia difícil, complicat, estrany com pocs. Estirada al llit, menjats cereals i pit, m'agafa el dit, mentre li canto a bressol.

Ja adormida, amb una mà a la boca, segueix aferrada al dit que sembla que la calma.

Fracàs

Avui estic trist. Ho estic perquè no heb tingut esma d'anar a la piscina amb la menuda.

Ara, de fora estant, me'n penedeixo. Segur que m'hagués ajudat a esbargir -me les cabories que m'emboiren la capçada.

No les teníem totes, peró...

... som a Fès.

Si, si, baldufona tu tambë. Amb sis mesos acqbats de fer ja t'endinsem en l'aventura de fer camí per aquest món divers.

Els entrebancs principals a la sortida d' "Espanya". L'excés de seguretat et va treure del cotxet per a escanejar-lo. Veurem si, a la tornada, ens tocarà fer el mateix.

En qualsevol cas, el principal entrebanc per a portar-te per Fès és justament el cotxet. Amb motxilla o farcell és més senzill superar les immenses voreres i els estrets carrers d'una medina que ens ha ajudat a sentir-nos més a prop dels viatges que fèiem abans de portar-te en aquest món plural i divers.

Que senzill que és el rumiatge quan es fa amb criatura a coll: s'obren les portes, la gent et parla i el món se't fa molt més lliure i fratern.

Tendinitis

El patiment d'un pare en no poder atendre la demanda de braços de la menuda, em té moix i molt trist.

Més enllà del dolor a l'espatlla, el mal veritable és sentir la impossibilitat d'exercir de pare amb totes les forces integres.

Esperem recuperar el temps perdut tan aviay com sia possible.

Hi ha nits...

que es fan dia i, l'endemà la son tenalla l'activitat laboral.

Per sort, el cos té els límits un xic més enllà d'on els has posat.

Espectacular

El moment més bonic de tots, aquell en què, la magia de la vida, fa desaparèixer el continu espai-temporal, es produeix cap a les 9 del vespre.

Al carrer, la llum va minvant, el món es va calmant i sembla que tot es conjuri vers el silenci més ancestral.

Dins l'habitació la mare i la filla estirades al llet es fan una de sola i escolten el mantra del Pare que relaxa a la més menuda.

Entre les carícies de la mare i el xiuxiueix del pare, la filla, que se sent estimada, pren els dolços viaranys del son, s'endinsa, a la deriva de les corrents internes, vers el país que, si fem memòria, ens ensenya els replecs més ocults de les vivències personals.

Dorm, dorm, dolceta

Dorm, dorm, dolceta
i que no et desvetlli
el present.

Car dormint fixes
bonament tot lo que,
de dia, vas veient.

Divendres

Et mires les notícies com si les entenguessis i sembla que et queixis davant les injustícies.

A 5 dies dels 6 mesos, së que això és impossible, però avui em sembles adulta en la gamdula on descanses.

El cel sent el sol que l'acarona

I la baldufona, que semblava adormida de nou, es desvetlla en tocar el llit.