Feia dies que no parlavem.
Feia dies que, potser la mandra,
m'allunyava de tu.
He tornat.
He tornat com l'insomni
i la matinada, com la nit
i l'albada, com un plor ardent
i l'aigua fresca per sadollar-la.
És de nit quan els fantasmes tornen.
Amarada de suor, la baldufona plora.
Ahir fou dia rebecaire i això, en enfosquir,
es manté com bona brassa.
A veure avui, a veure demà.
A veure el futur què ens portarà.
