Com costa, caguntot, tot i saber que et passarà i t"ho passaràs de por.
Com costa deixar-te en mans d'una monitora i les seves companyes que et tractaran a cos de rei.
La vida és molt punyetera, tu. Cops de vida, menuts com tu, fràgils com tu i jo. Fràgils i tendres com la cançó que, maldestre, em poso per assaujar aquest sentiment que em sou el ventre i m'esgarrapa el cor.
Com es va a treballar amb aquest renós empeltat a l'ànima? Com es pot seguir viu si el què jo voldria és ser amb tu?
Cal fer-ho, però no m'hi acostumo, tu, no hi ha manera.
