No hi ha res més bonic

que sentir la pau que dóna el teu cos a una filla adormida.

Una mascota per a l'Eva

Vista per la própia Pu.

Al Pont d'Arcalís

Ballem i dansem tonades del Pirineu i gaudim dels bells paisatges que m'han fet persona, natura i pare.

Al niu barceloní, jo revisc i tu t'adorms en tendre volada pels cims més bonics i estimats per un pare que ja no puja a muntanya.

Que ja no hi puja, perquè el seu cim, el seu camì, el seu gaudi i el seu patir ets tu.

Et rebel·les

Et rebel·les
contra la son i la nit
contra aquesta
suspensió de vigília.

Et rebel·les
i et remous al llit.
Cap força pot aturar-te;
Ni l'amor més sublim
ni la dolçor de les paraules.

El primer punt

Un mal pas farcit de novetat
et deixa un senyal al cap.

Damunt la cella, marca de guerra,
es tenyeix l'aigua de sang.

Ben aconsellats per fetillers savis
cap a Urgències t'hem portat.

Tot t'ho mires: potser recordes?
És l'indret on havies nascut.

Prou que plores, no pas d'alegria.
No t'agrada el cus que te cus.

Els braços del pare, el pit de la mare,
la calma pregona ja és amb tu.

Amb marca de guerra, damunt la cella
restes adormida en ta dolça llar.

I ton pare, blogaire, ajaçat al sofà
n'escriu quatre ratlles en són bloc
paternal.

Diari d'abord

Instant 191120130150

El subjecte presentava estat nerviós en grau extrem i emissions sonores eixordadores.

Se li ha admiinistrat meedecina clàssica en compost de carinyo, abraçada i cançó arcana dels nostres avantpassats.

Subjecte estavilitzat i en fase dde repòs.

Viric atac

Corre el virus per l'aula
com dimoni escuat

Corre i encalça criatures.
Corre i les malmet a plaer
i voluntat.

Avui ets tu qui caus malalta:
el món s'atura. Tu, i sols tu,
ets el meu demà.

Per què?

Per què, si dorms
no puc dormir?

Per què la teva son
és la meva vetlla?

Desvetllat com soc
et semto respirar
la pau calmosa d'una nit
iniciada amb negiit
però vençuda per l'amor
d'uns pares que t'estimen.

Estintolat al llit, escric.
Estintolat al llit, pregunto:

Per què la teva son
és la meva vetlla?

Per què, si dorms
no puc dormir?

I la resposta em clou els ulls
pe a dormir la son més dolça.

Ara que dorms

Ara que dorms
retorno a la màgica nit
de Sant Pau.

Fa un any d'aquella
fosca esperançada,
d'aquell tracte exquisit,
d'aquell servei perfecte
en un lloc que privatitzaven.

Recordo manta coses
Recordo instantes,
rostres, moments
i intimes paraules.

I, sobretot, et recordo a tu
despertant l'instint animal
del teu pare, cercant el pit
de ta mare.

Demà fas l"any i,
el record de tot,
fa ressolar una llàgrima.

Hi som, hi som i hi serem

Quan les ombres de la nit
t'envolten i t'atemoreixen,
nosaltres

hi som,
hi som i
hi serem.

Quan la tos malvinguda
se t'emporta la son,
nosaltres

hi som,
hi som i
hi serem.

Quan la fredor dels llençols
et molesta i el descans ës
als nostres braços,
nosaltres

hi som,
hi som i
hi serem.

Hi som,
hi som i
hi serem,

perquè l'amor
no té hores ni feina
i és um sentiment
joliu i bondadós.