Arribes a casa
i els ulls et delaten.
Tentinejes tot jugant,
la tos et pot, la febre escalda.
De nit, un cop al llit,
la tos t'altera el son
ni la ceba pot amb
la malignitat empiocada.
T'apropes a mi, la tos remet.
El respir s'acompasa.
Avui no dormiré. Et vetllaré
per a què la nit et sia calma.
De nit, rodes pel llit.
Incòmoda, no pots dormir.
Em despertes. M'ubico.
Et vull calmar. No en sé.
Paraules dolces en orelles
innocents.
I tot, despert jo ja,
era fruit d'aquella humitat
qu'abans no notaves.
Et fas gran i, l'adéu diürn
al bolquer, comença potser
a demanar nocturnitat,
a cloure el primer cicle.
Entre els meus braços
a penes respires. I,
com si un cavaller fos,
et vetllo i et resguardo.
El llit és massa pla.
El llitet et fa nosa.
La mucositat
t'ompla les narius.
Constipat de criatura
Calipàndria primaveral
jo et vetllo amb ternura
Tendresa de pare vital.
