Massa tendre
per ser pare,
tot i haver esperat
molt.
Massa m'afecten
les maltempsades
de la vida del nou
plançó.
Ara ës una tosseta,
ara una febre que fa por.
Ara arriba la varicela
i m'arrenca un bocí de cor.
De la feina jo em distrec.
El món se'm fa una muntanya.
Cal madurar ja d"un cop
o la vida se"m farà estranya.
Sortint d'una grip
jo sóc
Sortint d'una grip
poderosa,
I, encara a mig refer
tu caus en vomiteres.
La baldufona, inquieta,
no para de cercar el pit,
L'espatlla de son pare
no lli lleva el negut.
Exiliat de tu,
la febre em tormenta.
Exiliat de tu,
l'insomni em desvetlla.
Malaïda grip!
Fuig de mi!
Que la tendre pubilla
no pot dormir.
Cada dia, un nou pas.
Inexorable, innegociable,
màgic i sorprenent.
Gaudir el moment.
Allargar les intimitats
compartides.
Enyorar des de l'obligat
distanciament lanoral i
somniar.
Somniar en arribar a casa
i viure la nova mutació
vital.
Massa vida per un sol cor.
Massa velocitat per un pare
animal.
Ulls pintats de curiositat davant beduins i carrosses. S'acaben les festes de Nadal em un raconet minúscul d'un país occidental.
La baldufona, menuda d"enteniment encara, balla en coll del pare i aplaudeiix a les bandes gitanes, als beduins, als carruatges.
Nit de Reis, la màgia n'és eixida.
La menuda en gaudeix,
amb mirada curiosa i atrevida.
Sevilla-Triana, 5 i 6 de gener 2014
Ës dormint que hi veuria clar,
però ara tot se'm difumina,
car, essent pare com sóc,
les nits se'm tornen dies.
