Me l'estimo molt, més, ... amb bogeria!
Però les nits naturals no són amigues dels horaris laborals actuals.
Hem fugit tant de la VIDA que, ara, en el món modern, hom ha de prendre consciència que la VIDA es mereix una oportunitat entre tanta quotidiana defunció.
I aquesta sàvia perspectiva és la que et porta la indefensa pubilla que t'apropa, amb llur innocent bonhomia, als origens de tot plegat.
Passades les remogudes vacances, adormo la baldufona en braços i la deso al llitet.
Fins ara, dormiem els tres plegats al llit.
El primer intent de retorn al llitet dura 60 minuts de rellotge. La menuda plora adormida i es desperta sense l'ampara paterna.
La mare, la pren en braços I el pit la calma I l'adorm al llit.
Ara sóc jo qui ha de decidir si resta amb nosaltres o la torno al llitet.
El dubte m'aclapara.
Avui, menuda, has viscut el teu primer Tocasons.
L'has viscut amb curiositat i alegria. N'has viscut una horeta llarga. Massa emocions t'han esgotat i has reclamat llit davant del vell Karra.
I això que les trabucades no t'han espantat gens ni mica, ans al contrari, et despertaven curiositat.
Ara, al llit estant, dorms dolçament i fixes les emocions de la jornada.
El teu primer Tocasons ha estat un Tocasons molt especial.
La família fa tertúlia al balcó. Les veus dels nens s'alcen en la nit de Santa Marta.
Santa Marta és el bocinet de Rota on s'ubica l'espai on som allotjats.
Jo, des de l'habitació, sento als uns i als altres. Al meu costat, la baldufona dorm dolçament.
Són quarts d'una de la matinada i el món dibuixa un instant d'aïllada paternitat, un moment d'eremita bellesa.
Nerviosa, va d'ací d'allà, com una fulla portada pel vent.
Què tindrà?
Què voldrà?
Es mira el cotxet i, en posar-li, no para de rondinar.
Finalment, la xafogosa i seca plantofada de la calor acumulada ens rep. Som al carrer i s'adorm.
Sacrificat, suu per tot arreu. ¡Que viva la enana!
Ets filla d'un feliç i ardent plaer.
Engendre pur d'un amor sincer.
La carn vol carn i,
aprofitant la tendresa,
realitza sons exitosos plans.
Vida: ets filla d'una intensa follia!
Vida: ets esclat de sublim explosió!
Vida: mantenir-te demana gran valor!
De seguit, rodes com una baldufa
i et multipliques veloçment.
Veure la llum és tot un esdeveniment,
però, mantenir-te i créixer,
és la batalla més punyent.
Vida: som portadors de ta llavor.
Animals, il·lusament racionals, moguts per una passió.
M'agradi o no m'agradi, se li ha acabat la son.
Ni xumet, ni biberó, ni passejos per la casa o l'habitació.
Preocupat, li canvio el panyal xop, però és debades.
I aquí és, fent giragonses i gratant el capçal del llit.
Orb d'opcions, me la miro, tot esperant que la torni a vèncer la son.
Segona nit sense pit,
el papa et dóna la mama.
Una mama artificial
que de la xardor et calma.
Segona nit sense pit,
dos biberons t'acabes.
La set és molt present,
car té força la calorada.
Ara que ja t'has llevat,
ara que som a la sala,
els records d'aquesta nit
semblen cosa somniada.
A dos dies dels nou mesos, dormo amb tu.
Ara, a les 6 del matí fel 6 d'agost, mentre ta mare és fent el taxi per uns suecs vinguts de nord enllà, tu et bellugues ben adormida i amb el cul pixat.
El pit de ta mare ha estat substituït per tres biberons de llet: a les deu, a quarts de tres i aquest, el darrer, a les sis del matí.
El primer te l'has empassat sencer. Dels altres n'has deixat entre una quarta i una cinquena part.
Ara, més tranquil·la, dorms profundament i jo et miro entre ombres, amb el neguit d'haver-te allunyat un xic més de la natura.
Cada cop més tecnològica,
cada volta més adulta,
cada moment més artificial.
Com jo,
com tothom,
com aquest món tan optus
vom per perdre els noms
dels arbres.
Matí de diumenge a Conil:
un xic d'ombra,
un bri d'aire
un cotxet.
Dorms plàcidament
el matinal son
de l'esmorzar.
Et vigilo
t'admiro
I
Quan les ombres
venen a trobar-te
i descobreixes la por,
ta mare adormida
ve a salvar-te
i et dóna serenor,
Les dentetes,
en llarga eixida,
et torben el dia
I t'espatllen el son.
I el papa,
amb aigua
rega
ferides
i , inquiet,
escriu
aquests
pobres
mots.
#SónVacances #ÉsConil
i un llevant sec i ardent
brama de matinada.
Els galls canten al nou dia.
Els gossos borden als mosquits.
I tu, inquieta, rodes pel llit
i t'arrapes, amb neguit,
al pit de ta santa mare.
Les branques de la figuera
dansen al so del llevant.
I, dins la casa, hom se sent
dins d'un vaixell en alta mar.
Brama el llevant,
ardent i sec, de matinada
#ÉsConil #SónVacances
i la baldufa descansa en pau.
