Efectes secundaris

L'otitis ha fugit
El tractament ha funcionat.
Però la felicitat no ha arribat

L'antibiòtic punyeter
li ha deixat vermell el paner.

La diarrea no s'atura
i la felicitat té suspenguda.

Tinc fam de tu

Tiinc fam de tu,
Pirineu amic,
però ara mons camins
no són de pedre i gespa,
sinó de visceres i carn.

A voltes, em pren um torb
que em trenca el cor
esquinçant-me l'ànima.

Orfe de tu com sóc,
deixo les estimades
i m'enfilo pels turons
cercant ta presència.

No et veig, però fer camí
em torna a l'urbà corral
amb la ment calmada
i l'ànima distesa.

Llavors, reprenc el dolç sender
d'estimar la més bella dama
i acotxar, a cor obert, la pubilla
que ha sorgit de les nostres
beneurades entranyes.

Dolor dolçor

Et gronxo contra el dolor
T'abraço amb dolçor
T'escric una cançó?

Massa mocs per tan poc cos
Massa dolor per un nadó
Més dolçor et daria jo.

Dorm, puceta, dorm
I ailla't del dolor
amb la tendra dolçor
d'un son bell i rodó.

1 hora

Dit aixì, 1 hora és poc temps. Si aquessta és de nit i tens el son inquiet de la malaltia, la cossa s'allarga.

Si hi afegim que aquests 60 minuts et separen de la beneïda medicina que t'alleugi el dolor la cosa ja s'allarga més encara.

Deixo la lletra.  La deixo per patir amb tu, per ser tu, per quedar-me el teu dolor.

L'horari del pagès

Jo en sóc un pagès
d'una tendre collita
que em té el cor pres
i les hores cautives.

Quan el sol es pon,
la palla ja em crida
i vaig a dormir
com una falsia.

En crepuscular alba
jo m'alço del jaç,
car la jove ponzella
demana un trasllat.

Comença un nou dia
preparo el menjar
per quan la pubilleta
ja vulgui esmorzar.

Dins la fosca

Dins la fosca, tot d'una,,
com fràgils joncs de riu,
s'alcen uns bracets
que cerquen l'escalf amic.

Dins la fosca, tot d'una.
en la solitud d'un vell pis,
dormen um pare i una filla
amorosament arraulits.

Matinades

Matinades extasiades
cadascú amb son tresor:

Tu, aferrada a ta mare
i jo gaudint de l'albada
que em té robat el cor.

Una altra nit és passada.
Passada entre tots dos
que, muntats dalt una barca,
bressolem en dolços sons.

Afalags de filla a un pare
que et serva el bon dormir,
tot esperant que la vida
no et faci obllidar de mi.

La Natura

Les nits amb ma filla,, sobretot quan té febre, esdevenen nits de fred refugi de muntanya sense estris per encendre foc.

Lee fases de son hi són escaduseres, però reparadores. Les de viglia, les obra la Natura i els seus avisos muts: una gota damumt del sac, un lleu moviment inquiet,

Toca actuar: sortir de sota el forat per on s'escola l 'aigua, hidratar a la menuda, prendre-li la temperatura i medicar-la si cal.

La Natura, sublim com és ella, em troba amatent allà on em ve a buscar.

Naufragi

Costipat jo
Costipada tu
Arrossego els peus
pee casa sense esma.

Dorms, em moco.
Et deixo al llit, plores.

Nit de naufragi.
Nit de vigília.

T'estim!

Espectacular

Creixes més ràpid del qué voldríem.
Setmana espectacular.
Tu gran ja voldries viure
i corres rere la quitxalla
que et depassa en edat i alçada.
Somrient i esgotada
retornes a casa. La gana et fa correr
i sopes calent. Et costa, el llit et costa
Vols viure sempre i dormir et cou.
Després somnies i, de tant en tant,
et qieixes. Demanes els braços de pare protector.
Calmada,
la son,
el llit,
el cor.

A cop de febre

Divendres és el gran dia.
Disfressada amb els companys.
Um punt però de febre
ho engega tot a rodar.

Dissabte, ja cal vespre,
t'adorms morta de son.
Quan, a les nou,
demanes teta,
la febre ja ha tornat.

Conilla i medicada
et desvetllets:
ens posem tots dos
a jugar.

La febre ja n'és fugida,
les dents es van alçant.