Surant

Surant com un somni no tingut.
Surant al ritme dels sons que penetren per la oida i s'inocula en sang espessa, adorm;da, baldada.
Surant entre desconeguts en un metro farcit de rostres moixos.
Surant amb l'espatlla tòlita de l'esportista caigut.
Surant amb l'aroma del menut enganxat a la pell.
Surant
per una nit en vetlla,
per unes menudes dolces i tendres,
per una tos que només l'abraçada calma.
Surant, surant, surant

Febres

Fredes febres de tardor,
tos i mocs en tot racó.
Inquieta, et remous.
Tan sols l'abraç
tendre, suau, dolç,
et calma.

No vols el llit.
Adormida com un soc
et desperta el contacte
amb els llençols.

Avui no dormiré,
ho sé,
però ja no m'imporr.

Rebequejar

Feia dies que no parlavem.
Feia dies que, potser la mandra,
m'allunyava de tu.

He tornat.
He tornat com l'insomni
i la matinada, com la nit
i l'albada, com un plor ardent
i l'aigua fresca per sadollar-la.

És de nit quan els fantasmes tornen.
Amarada de suor, la baldufona plora.
Ahir fou dia rebecaire i això, en enfosquir,
es manté com bona brassa.

A veure avui, a veure demà.
A veure el futur què ens portarà.

La mare

La mare dorm placidement
i jo me la miro dolçament:
És bella i bonica
com una ponzella xica.

Entre els dos,
el més menut de tots
s'endormisca somnolent.

Si es desperta...
s'arrapa al pit de sa mare
dormida amb la força
de la vida.

Un xic enllà,
la més gran del cau
tasta la llibertat
d'un llit tot per ella sola.

I la mare que dorm.
I jo que l'estimo.
I són quatre mots, car
el Dia de la Mare que
són tots els dies.

Embats furients

Arribes a casa
i els ulls et delaten.
Tentinejes tot jugant,
la tos et pot, la febre escalda.

De nit, un cop al llit,
la tos t'altera el son
ni la ceba pot amb
la malignitat empiocada.

T'apropes a mi, la tos remet.
El respir s'acompasa.
Avui no dormiré. Et vetllaré
per a què la nit et sia calma.

Pobreta

De nit, rodes pel llit.
Incòmoda, no pots dormir.
Em despertes. M'ubico.
Et vull calmar. No en sé.
Paraules dolces en orelles
innocents.

I tot, despert jo ja,
era fruit d'aquella humitat
qu'abans no notaves.
Et fas gran i, l'adéu diürn
al bolquer, comença potser
a demanar nocturnitat,
a cloure el primer cicle.

mucositat variable

Entre els meus braços
a penes respires. I,
com si un cavaller fos,
et vetllo i et resguardo.

El llit és massa pla.
El llitet et fa nosa.
La mucositat
t'ompla les narius.

Constipat de criatura
Calipàndria primaveral
jo et vetllo amb ternura
Tendresa de pare vital.

Un humit malson

Un humit malson
se'ns revolta en l'interior
i ens alça'munt de revolada.

Xops, tenim son.
No podem dormir:
el gemec ens agermana.

Papa, on ets?
Treu-me'l son humit!
Retorna'm la son fugada!

Mama, on ets?
Calma'm les pors
com ho fan totes les mares!

Malsons arcans i humits
ens revolen l'interior
i no ens deixen dormir
encara.

ser pare

Ser pare són nits de vetlla.
Insomni constant
Esgotament total

Ser pare són vigilies
Constant cursa nocturna
a llaor de la mainada

Curull de tendresa

Curull de tendresa
abraço el teu cos bullent
La FEBRE
La plaga

Curull de tendresa
t'endormisco acurat
L'AIGUA
El xarop

Curull de tendresa
t'escric en la penombra
La TOS
La son

Fuig malaltia maldestre
Fuig del cos que ja has reforçat
Fuig ben lluny i no tornis
Ma filla ja et vol oblidar

Et miro

Et miro el bell rostre
adormit
Admiro la calma dòcil
de les formes.

Escolto la teva fonda
respiració
Sento l'aire que penetra
tons pulmons.

No puc dormir
L'insomni et dibuixa en mi

Febre

em diu ella en desvetllar-se de matinada.

El front li bull,
però la temperatura no és tan alta.

37'9 - apiretal
bibe i passeig.
Dorm dolçament.
Ja no tus.
La cosa rutlla.
Cap de setmana cassolà:
ni la festa de la Viola
ni un diumenge de febrer.

Al febrer, la febra s'alça
i ens tocarà viure-la encassolats.

El Mòn Ventós

Com aquella nit a les praderies
o aquella altra, al Pirineu aimat,
retruny el vent i tot s'ho emport.
Tot ho alça com si fos de fang.

Veneració i respecte sento per vos,
Oh! Pare vent que, aquesta nit, manes.
Deixa'ns sencer el nostre habitacle
i deixa dormir a mare i plançons!

Exalta't el just per mudar, del cel,
la cara.
No t'emportis, dels homes,
les construccions.

Tot ho alça com si fos fang.
Retruny el vent i tot s'ho emporta,
com aquella nit al Pirineu aimat,
com aquella nit a les praderies
del llunyà oest americà.

Nit de concert

Nit de concert
de vent i uralites
al capdamunt de la Casa
Claudi Alsina.

Terrebastall absolut
que se t'escola entre els somnis
i no et deixa dormir a gust.

Et remous i t'espantes
i t'apropes i t'en vas
aliena a les campanes
que batallen allà baix.

Nit de concert
al capdamunt
de Claudi Alsina.

Terrebastall absolut
que no et deixa dormir.

Nit de vent i uralites.
Nit de paure carregada
de por.

Desesperació

Malsons de l'una
Neguit de l'altre
Impotència de pare
impossibilitat de calma.

El cap em fuig,
l'insomni retorna:
pesat, monstruós,
gegant i grandiós.

Segur que serveixo?
Tendre ferida fonda
allà on dol més.

Insomni de l'ànima
Insomni del cor
Tot em tenalla
quan és fill de l'amor.

i.n.d.i.

Inquieta
vols braços
i te'ls dono.

Neguitós
l'insomni
em desvetlla.

Descanses
Somnies
Et mous.

Inquiet
en vigilia
t'admiro.

1:14

Matinada.
Les petites.
El silenci post-biberó.
Dorm la pubilla.
Dorm l'hereu.
Dorm la mare.
Dolç fred intens.
Les parpelles se'm clouen
jo també vull dormir
El silenci és possible
aquesta tendra nit.

Màgica nit

La gran té poc més de dos anys i el menut poc més de dos mesos. Poca edat per recordar la magia d'una nit especial, però no pas per viure'n la il·lusiò en pròpia ànima.

Amb The aristocats a la tele, el nen ben adormit i la nena, camí dels somnis, recordo els ulls de la princesa a la cabalgata sevillana.

Cavalls i beduins, reis i camells, carruatges esponerosos i una bellugueta que balla al compás de les xarangues que acompanyen el màgic seguici, tot saludant a mil-i-un personatges passats pel sedàs de llur imaginació.

De nit, vindrà la feina dels regals, però la màgia del seu rostre, ja ha inflat la màgia d'una nit excepcional.