Nits de febre i mocs.
Nits de bibi i passejades.
La baldufona està espatllada,
un constipat ha atrapat.
El foc de dins
ens desperta
El foc de dins
pit i passeig.
Dorm i dorm
dolça pubilleta.
Fes la non-non
tendre plançó!
Ton pare i ta mare
et xiuxiuegen
rius d'amor.
Quan el dolor penetra en el remenut cos de la baldufona, les nits esdevenen tempestes de plors endormiscats i pares mig adormits. Amants imperfectes que tensen llur relació en un espiral de malsons i vigilies.
La barca trontolla i fa aigües i s'enfinsa i sura i només el lleu somriure, tou encara, en llevar-se, permet recuperar el senderi perdut.
Avui serà un llarg dia. Avui serà calma tensa després d'espaordidora tempesta.
Com un lladre barroer
m'aixeco en la penombra.
La nena dorm, la mama dorm.
Com una subtil aranya
preparo l'esmorzar,
endormiscat i silenciós.
M'arranjo com puc
amb orella amatent
i tarannà prudent.
El carrer és pura fosca
El meu cor és tenebre
per una nena que dorm.
Tornant a la normalitat. Burgesa normalitat d'horari laboral i anar a buscar la menuda a l'escola bressol.
El cansament acumulat marida amb l'angoixa de no tenir-la al costat. Són temps moderns i tenim sort de tenir feina i poder gaudir d'unes condicions pròpies del cada cop més migrat Estat del Benestar.
Espero amb l'oïda atenta a la felicitat que s'escola per les finestres de la vella casa que ens hem trobat. Ella, a dins, aprèn jugant. Jo, a fóra, somnio en què arribin les 5 i el món es concentri en la seva felicitat.
