Primeres sessions de parqueting

Passejant pel Parque los Principes
de la sempre bella Triana
veig el futur dibuixat
en el somriure de la quitxalla.

Aprenemt a dormir

Entre braços l'acotxo
car aprèn a dormir.
Essent lluny de casa
ho prefereixo així

Cor trencat

Un neguit indescriptible arrenca un plor sobrehumà. La baldufona brama i es remou i no es pot calmar.

Cap dels trucs apressos serveix en aquesta ocasió.

Desesperat, el cor es trenca per pur instint animal, ancestral, primigeni, original. La raó fuig i només resta el semtiment nu, la impotència suprema davant del desvalgut fruit de la pròpia creació.

Sense meta a la vista

Només la respiració forta, constant i compasada del pit del pare, ben guarnida amb els batecs del seu cor fidel amanseixen la terrible pèrdua d'una meta i reactiven el son sense desesper.

Costaler de bella talla

Costaler de bella talla
em passejo per Triana
amb la menuda al damunt.

Ella és la imatge sagrada
que voltant la vora del riu
fa delir la bella Astarté
i fa enmudir tota Triana.

Ulls de pau

Em desperto a quarts de sis del matí i, en obrir els ulls, em trobo el teu esguard que, entre pacífic i tafaner, em mira. Un somriure t'il·lumina la cara quan t'acotxo en el meu pit. Els ulls se't tanquen i jo em semto feliç.

Himalaia

Les imatges de les valls de l'Himalaia i lea seves gents calmen a la baldufona fins a la pau d'un dolç son.

Matinada de diumenge

Com el foc primerenc d'un volcà que salta pels aires, s'aixeca el plor d'una baldufona d'ulls clososi rostre garratibat: la gana se li ha ficat dins la dormida. És hora de mamar.

No s'adorm però en el pit de la mare. Inquieta es temou, es frega els ulls - segur que të son, però el magí no ho vol capir -. Primer la mama i després un servidor fem mans i mànigues per a fer-la adormir. El pit no funciona i em poso a ballar, a gronxar-la i parlar-li amb el murmuri de la mar.

Quan me n'adono, el cap ja li penja en un costat, l'stiro damunt del braç i m'assec al llit. Ella dormirà i jo, qual cavaller medieval, vetllaré el seu somni fins que arribi el demà.

Vespres

Plora perquè s'adorm. L'agafo per darrera els genolls i li faig el seient de la reina amb el cap ferm damunt del pit. Calmada ja, la deixo lliscar cap al braç. Encara ës desperta, però relaxada, començo a murmurar-li una nana. Les parpelles comencen a caure i les ninetes, a ballar. Ulls de cocodril. La menuda ja dorm el dolç son que estava esperant.

A sopaaaaaaar!!!!

Matí de dissabte

Es lleva a les 8 amb un somriure als llavis i, fent-la voleiar damunt la gandula voladora, m'acompanya a treure"m les lleganyes, a vestir-me i a esmorzar.

S'ho mira tot amb tanta atenció que em dóna la sensació que ben aviat serà capaç de fer-ho.

Ës la innocència d'una papa mòbil i primerenc amb una baldufona que s'apropa als cinc mesos tendrament.

Bellugueta

Inquieta i intranquil·la es remou al llitet com portada per un mal esperit. Encara no fa ni una hora de la darrera menjada, però ells ja es belluga i fa sorollets.

Des d'una prudent distància me la miro i, en veure que la cisa va pujant, m'hi acosto per ... però no es tranquilitza. Són les tres de la matinada, ës una nova parrot's night, ës un instant màgic, unes horetes per somniar que dormiu plàcidament i el món ës espectacular.

Au! Santtornemhi que ja es queixa.

Gris

Gris i rufol s'aixeca el dia i tu, que ho notes, et desvetlles massa d'hora i ja no pots dormir.

Com es calma un ésser indefens i tan petit?

Se'm clouen les parpelles

Però no puc deixar de gaudir de la pubilla en braços.

Hi ha manera mës bonica d'acabar el Dia del Pare?

Il·lusionat

No ho hagués pensat mai, però... en faig quatre ratlles.

Matinada

Nit tranquil·la i calmada.

Després de la gran plorada d'ahir al vespre, la menuda dorm i menga cada dues hores. Pacífica i pacient, no em desperta del son acumulat per alguna nit del lloro que m'ha omplwrt de cansament.

I la mare?  Com deu estar la mare?

Nascuda per resistir!!!

Baldufona que vas néixer en un indret curiős,
no oblidis mai que els que els que et van treure
eren uns lluitadors.

Bebenautas

La baldufona ja dorm i el tranquil·litzant que ho ha permès m'arriba des de la Universidad Andrés Bello de Xile. I ës que Internet fa el món tan i tan petit!!!

Malson

De nit, tot
ës silenci i calma,
calma i ordre,
ordre i pau,

Ulls clucs,
la baldufona
és àngel que
dorm amorosament.

De cop però:
el silenci es trenca,
la calma fuig,
l'ordre ës caos
i la pau. guerra.

La baldufona plora
malsons que desconeixem.
La baldufona plora
i el cor se'ns encongeix.

La dansa de la son

Cap a les 9 quarts de 10, la baldufona demana llit, però un desconegut neguit l'angunieja i presenta batalla.

És aquí on, ben agombolada en els meus braços, iniciem la dansa de la son. Uns passos de ball sorgits d'algun replec amagat de l'inconscient i que prenen cos ara per adormir a la pubilla, tot llevant-li les angunies de capvespre.

Una altra jornada

Adormit, però actiu, paso una altra jornada laboral. Una jornada mës on tu, baldufona, em dones forces i aptituds desconegudes fins ara i que milloren la me a productivitat. Feliç dons torno a casa per retrobar-te.

L'esquena

Ai! Quin mal! La baldufona ha començat a rondinar i l'he aixecada a força de braços com demana sovint i s'acaba adormint.

Ara, assegut al sofà peso figues i descanso la cansada esquena que rondina tant com la baldufona en començar aquesta breu tan adormitq.

No së qui të més son

Si ella, que ja dorm en braços o jo esperant que la son sia tan profunda com per anar a sopar

El mës bonic del món ës...

... fer adormir un ésser humà nnomës amb l'amorosa escalfor del teu pit i dels teus braços.

Seran les dents?

La baldufona havia deixat de posar-se els dits a la boca. Ara hi torna, i plora mës sovint.

Hem comprat un mossegador. A veure què...

Divendres 22h22'

La Baldufona dorm i jo hauria dw fer el mateix, desprës de l'experiència de la darrera nit, d'un dia adormit i d'una tarda montant mobles enmig d'un camp de batalla que s'assembla més a un magatzem abandonat que a la casa d'una família amb filleta menudeta i celestial,

Adormit

Les lleganyes
em tanquen els ulls,
però joliu servo la son,
mentre la dona dorm
i els minuts passen.

Definitivament

A la meva Baldufona li agrada el folk. Yeeees!!!!

La llum

Totes les donetes de casa fan nonetes dins dels llits,
però jo, l'home de casa, encara no puc dormir.
Un dubte se m'enrotlla en les entranyes del magí,
i ës que la nena plora i plora, plora quan es fa de nit.
Nosaltres, per a calmar-la, una llumeta deixem oberta.
una llum que, per error, he tancat aquesta nit.

El dubte que m'encalça, el neguit d'aquesta nit
és si deixo el llum tancat o si cal tornar-lo a obrir?

Encongiment

Ës el que passa amb el cor dels pares novells quan la filla plora sense parar i no saps escatir-ne els motius.

A la feina

Em busco un minut de descans. Em fa mal el cap de son, però vaig feinejant i, ara, en el minut de descans, miro una foto de la baldufona i li pregunto: quins mals esperits no et deixen dormir de nit?

Nits de plorera i noses

Hi ha nits que són perfectes. La nena menja cada dues o ttes hores i s'adorm penjada al pit. D'altres, com aquesta d'avuu, no hi ba manera: plora com una magdalena en deixar el pit.

La mama, somnambulament adormida, esgota arguments. I jo, amb la feina pendolant en l'horitzó, faig mans i mánigues pwr calmar-la sensw resultats. I és que nomës ella es calma quam vol i la son la venç de nou.

Arrecades

Ja són posades i, malgrat tot, el neguit comtinua tossut i persistent.

No veig l'hora

Np veig l'hora d'arribar a casa,

Al metro, amb la feina allunyant-se del meu magí, el rostre de la baldufona, se'm dibuixa amb la claredat d'un desig.

Aquesta tarda, li farem forats per portar arrecades. Creiem que això és una obertura de possibilitats per a ella, peró el dubte del dolor em neguiteja.

I quan les ombres

I quan les ombres de la nit
vinguin a buscar-te,
no tinguis por, bufona,
no tinguis por,
car ton pare et resguarda
i t"ajuda a premdre el son.

Desconnexió

Aprofitant els avis, la mama descansa i el papa, que sóc jo, se'n va a jeure vora la Finlàndia de Taradell

El misteri

Ara, a quarts de vuit del matí, em miro la relaxada carona i em meravella assistir al misteri de la creació, aquella màgia que fa lloc a la nouvinguda dins del ventre de sa mare, que l'alimenta per un fil, que la treu fóra i que continua fent-la créixer només amb la llet que surt dels seus pits.

De matinada

De matinada, després de mamar, la son li fuig.

I, ella i jo, ens fem unitat de pau que batalla per recuperar la serenor que ens ajudi a dormir.

Posada damunt del meu pit, feta ella tota una boleta, i amb un llum suau per companyia, em sento navegant d'un llagut que, en aigües tranquil·les, va a la deriva.

Dissabte al matí

La mama dorm i descansa, mentres la Baldufona es relaxa en els braços d'un papa que torna a posar-li aquell folk que tant li agrada.

Al carrer, sol; a casa, pau.