Amarada de suor

Sues.
Dorms i sues
Dorms i sues el dolor

El dolor del teu primer constipat.
Un dolor que sento jo.

Pare cim que ens espies
pel finestral deç balcó
dona'ns força i equilibri
per a vèncer la passió.

Desnonat per un costipat

Desnonat per un costipat.
Calipandria que m'expulsa
a l'habitació de convidats,
em sento sol i l'ànima plora
l'allunyament del teu costat.

Desnonat

Una setmana sense dormir em deixa baldat. Desnonat de mi, només em resta la son i el somni que haurà de venir..

Papa

Avui, per primera vegada, enllaça la primera paraula "adulta" del seu vocabulari.

Inconscient de llur significat, la repeteix contìnuament per fixar-la, penso jo, en el seu jove i dinàmic cervellet.

Papa papa papa papa papa papa

M'ho dicta la baldufona

Avui els papes m'han pujat altre cop a la motxilla i m'han portat a un lloc increïble.

Als peus, la mar succeïa un atrafegat port farcit de vaixells de totes les mides i colors.

Damunt el cap, una muralla immensa que el papa diu que era terrible, però wue ara és oberta i encimbellada per una senyera en record de Lluís Companys.

Hem acabat al Mirador de l'Alcalde i, si ho he entès bé, hem sortit del Mirador del Migdia.

Allà, al Mirador del Migdia, hi havia un "bup" molt manso i un tou de gent, dinant.

La veritat és que m'ho he passat de conya. Ah! Si! I he vist una papallona grossa i acolorida que, de flor en flor, s'enfilava muralla amunt fins que l'ha passada. Era tan bonicaaaa!

Bé. Us deixo. M'en vaig a somniar una excursió genial.

Costa

Costa molt d'acceptar que la teva filla prefereixi descansar damunt la mare adormida que en braços del papa despert.

Costa d'acceptar, malgrat reconèixer que la gana matinera se sadolla millor amb el pit.

Per l'arxiu de les anècdotes

Són les 4 i escaig de la matinada d'un 2 de setembre de 2013. Voreges doncs els 10 mesos d'edat.

Et remous al llit i, com de costum, prenc el biberó d'aigua amb unes casoletes de llet i xuma que xuma, neguitosament.

De cop, et regires al llit amb la tetina aferrada a tes joves dentetes, deixant al papa i al llit coberts de lleteta. I tu amb um susto a sobre que només les moixaines de la mama són capaces de curar.