La nit s'estira com un fil
d'un cabdell inacabable.
La serenor,
tan pròpia d'aquest país,
fuig esperitada
davant del plor d'un nadó.
Una, dues, tres,...
la nena es desvetlla
i són els braços del papa
o el pit de la mama
el què escurça una nit
eterna.
Barcelona Clermont Paris. Tot un món sobre rodes. Tot un món en cadira de tortura que superes amb una excel.lėncia suprema. Ara dormint, ara jugant, ara observant el món que corre al voltant.
La son et vindria, però la mama no hi ės.
Fins ara no t'havies mostrat d'aquesta manera.
Quan la son venia, t'adormies i punt.
Quė fa aquest canvi?
Què provoca aquest neguit?
Finalment, els braços i el pit del pare
són el consol d'un neguit inaudit.
Vespre de calor extrema. La suor impedeix qualsevol contacte físic i, el biveró, ės poc calmant per aplacar els instints d'una baldufona que porta tot el dia lluny dels pares.
Vencent suors, el pit matern torna a ser el calmant definitiu. Ho és més que els protectors braços del pare, ja que, en la font primigènia, es condensa tot l'instint original.
Bona nit, baldufona. Que la nit et sigui lleu i benigna.
Tot lo jorn sense els pares
et carreguen de neguit.
Cap al tard, en arribar a casa,
et llances damunt d'ells
i jugues i xiscles i fuig el cansament.
La son et fa nosa i et negues la pau.
Has d'aprofitar els papes! Mandra fuig!
És tard, molt tard quan t'adorms.
És tard, molt tard quan el neguit és vençut pel llit.
Dins del metro, una camisa vermella posa color i música. La música que Barcelona ha inspirat a gent d'arreu.
Liceu. Baixem amb el record d'altres Ravals viscuts. Baixem per ravalajar i fer el got solitari. Un got precís que faci temps fins el retrobament vermell, fins l'aplec d'un passat etern que rebrota amb la força d'un castell.
Com un nàufrag a la deriva
et lamentes en plena nit.
Xumes pa i aigua en versió infantil.
Demanes braços encara amb son.
T'aixeco, t'ajoques i, caminant,
et ve la pau i segueixes dormint.
Ai làs però, quan et deso al llit
tornen planys i laments sense sentit.
Una vegada i una altra fins que,
ta mare, que t'ha sentit,
et dóna un pit amorosit.
El pit és Calma i Pau.
El pit és Déu i Religió.
El pit t'adorm de debò
i omple de sana enveja
al mascle que no pot.
Com el glaç que omple el món a l'hivern
és la nit iserena que visc al teu costat.
De cop, et prėn un mal record
i et regires implorant els braços amics.
Tu i jo sols, en la fosca nit,
vivim l'amor bonic d'una nit humida.
Fas una dormideta matinera després de ballar pel Farró i el Putxet. Avui volia ser ben lluny, però la voluntat és raó i sentiment. L'instint mana
