Plàcida nit

Plàcida nit ens dones.
encara tens el son revollit.
Plàcida nit ens dones,
els terrors ja han fugit.

Plorant

Plorant et remous
inquieta dins dell llit.
Rebutges la calma
que t'ofereixo
amb braçades
de violent crim.

Com aturar-te?
Com curar-te?
Com estimar-te?

El cor se m'esquinça,
se'm trenca per tu.

Matinada de dissabte

Avuui és dissabte i la menuda, després de despertar-se neguitosa, dorm damunt meu.

De dia és felicitat pura. De nit, somnis plorosos i, als ulls de pare, pur patiment.

Al matí però es lleva energètica i descansada. I això vol dir que els somnis no la desperten i que, malgrat el somiqueig, no deu ser malson.

Quarts de dues

La fosca i el silenci
m'envolten.
Els ulls, adolorits,
lliuren batalla..
Un altre plor.
Deixar-ho tot
Una altra nit de vetlla.

Espiritualisme

D'un temps ençà tinc la consciència d'haver traspassat un llindar: el llindar dels misteris familiars.

De dia sóc un en multitud, cos emtre cossos, matèria.

De nit, en canvi, sóc molts en unitat, branca jove del gran arbre dels nostres avantpassats.

Una branca amb un dèbil i solitari brot que, adés és quiet, adès es remou portat pels vents del so més inesperat i inestable.

I, entre l"un i l'altre estadi, la purificació a foc i flama.

L'àpat

Quan els nervis et desvetllen
i la son no vol venir,
cal que dormim tots els altres
pwr a què t'apropis al llit.

És llavors quan t'abraones
sobre els pits de ta mare
per a llevar-te tot el neguit.

Quan la nit ja t'encalça
demanes un biberó
que, amb dues glopades, t'acabes
com si la llet, aigua fos.

És al final, a mode de postre,
que ton pare hi fa un paper:
t'hi aferres adormida
i comença el dolç passeig.

Muntanyes

Un dia de febre i dolor que s'acaba. A les 7, les forces ja et falten i la son comença a abraçar-te.

Tu, quan la son arriba, vols breçolar-te en ton pare. Aixeques els bracets amunt i em mires als ulls.

En agafar-te, fas adéu amb la ma a la mama, m''ajudes a tencar les portes i tu sola tanques el llum.

Cap a l'espatlla, braços rodejant la còrpora de ton pare, escoltes la segura veu que, en dolces paraules, t'embolcalla.

Tonades conegudes, cançons improvisades. Cada nit muden les paraules.

Avui, sorgint del cor, ha vingut el Pirineu proper.  Hem pujat al Canigó, hem passat del Pla Guillem i les Esquerdes, hem gaudit el Costabona i hem baixat a Ulldeter abans de perdre'ns per Conadevaca i les olles encimbellades d''aquelles belles valls tan trepitjades. Hem cantat al Balandrau, al Cerví i a la mare Taga i, tot fent un salt gegant, hem vist el Port que, sobre l'Ebre, fa estada.

Ara dorms. Dorms i vull creure qye somnies en totes aquestes muntanyes. Que hi somnies i que el somni et treu els dimoniets que la ciutat t'ha cardat dins ta tendra panxa.

Quant els dimoniets et tormenten

Quan els dimoniets et tormenten
i no et deixen dormir, tons pares
fan la vetlla que t'acompanya
fins al matí.

Aliena al vent furient

Aliena al vent furient
que fa dansar les teulades,
dorms en braços d'un pare
que, despert i temorenc,
malda per aillar-te d'un terror
que l'hi porta el torb a casa.

Alleugit ja pel record
de la muntanya estimada,
el pare et mira amb la dolçor
de qui, sentint-se protector,
vetlla la nit de llur aimada,

Cavalller que fou dels cims,
burgmestre de la plana,
trovador de mil palaus
ara sóc fidel servent
d'una rememuda dama.

Els virus fan via i toquen el vermell

El malestar s'ha instal·lat a casa. Uns dies de sana felicitat i, de nou, els virus fan acte de presència.

Suaus aquest cop, ens permeten sortir al carrer per Santa Eulàlia, però són suficients per deixar-me a les portes de fer mans al matiner 4d8 de la colla vermella.

Emocionat pel comiat al Sr. Amics, tan sols he pogut viure el 4d7 amb treballada agulla. L'he viscut amb camisa, però sense faixa. Sense faixa i ll'agrimes els ulls, les llàgrimes d'un pilar que ho diu tot i abasta l'univers.

La baldufona, virus en dansa, s'ha adormit, tot reclamant braços, els braços furtats a un 4d8 que, enguany, s'ha fet amb el cor d'una colla que batega amb la força dels seus 45 amys.

Nit moguda

Després de tres nits de pau,
et remous inquieta
i demanes ara un pit
ara  uns braços amorosos
que et gronxin la vetlla
i et facin dormir.

Nit moguda, amor rendit.